26 de gen. 2014

BTT ERMITA DE CÉRVOLES des del Monestir de les Avellanes

El Montsec de fons
El Centre BTT Montsec-La Noguera, amb punt de sortida al Monestir de les Avellanes o el campig d'Ager, ofereix una gran diversitat de rutes Btt dignes de conèixer.

La ruta 4, que surt del Monestir cap a Os de Balaguer, permet pedalar fins a l'Ermita de Cérvoles, entre les serres d'Os i la de St. Miquel per la ruta 11(trak Wikiloc, clicant aquí).
Un itinerari d'uns 33 quilòmetres però quasi 800 metres de desnivell.
Prop d'Os de Balaguer


Un bon senderó i camins entre conreus porten a Os,  per continuar ciclant per pistes en bon estat, tot i la pedra solta d'alguns trams. Un paisatge contrastat entre barrancades, camps de conreu, serres.... en són bona companyia.

Remarcar l'esplèndida vista cap a Pirineu i la plana de Lleida des de l'Ermita de la Mare de Déu de Cérvoles. En la foto, el Massís del Mt Perdut, amb el Casco, la bretxa de  Roldan i el Taillón, inconfusibles.
El Monestir de les Avellanes i el Montsec d'Ares

19 de gen. 2014

ST. QUIRI (La Litera): mirador pirinenc

Massís del Mt. Perdut i Peña Montañesa des del mirador i ermita de St Quílez  (La Llitera). 








Un dels millors miradors del nostre Pirineu és l'ermita de St. Quílez (St. Quiri) a la comarca de la Llitera.

Els seus 1084 metres ofereixen una visió magnífica per conèixer un vast territori;  visió espectacular i imprescindible resseguint muntanyes i valls des de la serra de Guara  fins al Montroig: Perdut, Cotiella, Turbó, Posets, Maladetes, St. Gervàs, Montseny de Pallars, Orri, Boumort,... i Montsec d'Estall i Ares. I més lluny la capçalera del Pallars Sobirà.



El Cotiella
El Turbó



Capçalera de Boí i Vall Fosca. Destaca la Serra de St. Gervàs i el Montseny de Pallars









6 de gen. 2014

LA PALMA (Canàries): senders i volcans

Illa de Tenerife i La Gomera des de La Palma
L'arxipèleg de les Canàries formen part de l'àrea geogràfica que els antics grecs coneixien com la Macaronèsia; amb les illes de  Cap Verd, Madeira, Açores i Salvatges comparteixen la seva situació atlàntica i, sobretot, el seu origen volcànic.

Poder-les visitar sempre resulta una experiència de gran interès geogràfic, cultural i turístic. Però també tenen un bon atractiu pels muntanyencs i senderistes.  Si l'illa canària de Tenerife i la capverdiana de Fogo ofereixen ascensions als seus grans volcans, el Teide (3718 m)  i el Fogo (2829 m),  l'illa de La Palma garanteix un paisatge contrastat; diversitat d'ecosistemes on, segons la cota, trobarem plantacions de plataners, boscos de laurisilva, boscos de pins canaris, finalment  l'aridesa dels cràters i cims volcànics.

Esment especial mereix el drago ( Dracaena draco), espècie autòctona de la Macaronèsia.

Laurisilva canària (Senda Cubo de la Galga)

La xarxa de senders de l'illa permeten itineraris de tot tipus, i alguns de prou exigència. Els GR 130 (Camino Real) i 131 (que recorre tot l'arxipèleg) és una opció que requereix una certa planificació per ser  recorreguts de diversos dies.
El territori muntanyós de La Palma també ofereix la possibilitat d' ascendir els diversos cims del Parc Nacional de la Caldera de Taburiente i els volcans més significatius de l'illa, sobretot de la Ruta de los Volcanes al Parc Natural de la Cumbre Vieja.
Tot per gaudir de l'illa  declarada Reserva Mundial de la Biosfera per la Unesco al 2002.
Prop del Roque de los Muchachos, vista de la cresta de la caldera. Al fons, la Cumbre Vieja.

La Caldera de Taburiente és un enorme cràter d'uns 10 quilòmetres quadrats i una cota màxima de 2424 m. al Roque de los Muchachos, on  hi ha situat diversos observatoris astronòmics.
Una impressionant carretera de muntanya condueix al Roque, un dels llocs més visitats de l'illa. Malgrat això val la pena caminar un bon tram del GR 131 per ascendir al cim i al proper Pico de la Cruz (2351 m).
També, en la cresta, és imprecindible fer l'ascensió al Pico de la Nieve (2239 m) per obtenir un gran panoràmica del territori, observar la gran massa de vegetació que conté la caldera i les seves grans parets de més de 1500 metres.
Pico de la Nieve, amb Tenerife i el Teide de fons
Caldera de Taburiente des del Pico de la Nieve (2239 m). A l'esquerra el Pico Bejenado


En el mateix Parc Nacional resulta magnífica l'ascensió al Pico Bejenado (1853 m), d'alçada més modesta, però amb vistes insuperables de la Caldera de Taburiente. Un aeri camí des de l'àrea de La Cumbrecita supera uns 600 metres de desnivell en un bosc de pi canari.



En el Parc Natural de Cumbre Vieja,  a Fuencaliente (també Los Canarios), cal destacar  el volcà St. Antonio i sobretot el Teneguía. Aquest, situat vora l'oceà, és el volcà més modern format al 1971, mostrant que l'illa manté la seva activitat volcànica.

Cràter i vistes del Teneguía des del volcà St. Antonio.







L'itinerari més significatiu en la Cumbre Vieja és la popular Ruta de los Volcanes que, des de la zona recreativa del Pilar (1450 m) fins a Fuencaliente, recorre una llarga dorsal de volcans, primer entre boscos de pins per assolir l'àrida carena dels cons volcànics, amb els punts màxims del Nambroque (1922 m) i La Deseada (1945 m).

Cràter del Duraznero


Vistes des els volcà La Deseada amb la caldera de Taburiente de fons.

Pels més valents i agosarats, la Transvulcània ha de ser l'experiència màxima a l'illa, però els seus senders, sempre ben senyalitzats, són un paradís pel caminant en una natura que mostra un encant tan magnífic com poderós.