BON NADAL i
ELS MILLORS DESITJOS PER L'ANY 2013
19 de des. 2012
16 de des. 2012
BTT Lleida- Raimat- Lleida (Segrià)
16 desembreBon matí de diumenge assolellat i esplèndit buscant rutes i variants entorn de Lleida.
La ruta de Lleida a Raimat, avui amb gran visibilitat, ens ha ensenyat les seves més magnífiques vistes cap al Pirineu ben nevat.
 |
| El Cotiella des de la Cerdera |
 |
| Les Maladetes |
 |
| Al fons, el Montmaneu, el cim del Segrià, des de la Cerdera. |
 |
| Església de Raimat. |
 | |||
| Rodant entre les vinyes de Reimat. |
Podeu consultar i trobar rutes en l'enllaç
Les millors rutes de BTT per Lleida a Wikiloc
25 de nov. 2012
BTT SOTA LA PEÑA MONTAÑESA (Sobrarbe)
Un dia plujós ens ha acompanyat per terres del Sobrarbe.
L'objectiu era realitzar la ruta 4 del Centre BTT Ainsa pels seus Miradors per camins i senders que porten a Morillo de Tou i a la serra de Partala. Iniciada la ruta, la presència de cotxes en la pista d'inici i de les batudes dels caçadors, al llarg de nostre itinerari, ens ha fer replantejar l'activitat; la veritat és que els caçadors no ho posen gens fàcil.
Per consens decidim canviar de vessant i dirigir-nos a la ruta 5 arran de la Peña Montañesa. Aquesta recorre els pobles de Pueyo de Araguas i Soto, així com una àrea ben especial que anomenen Bandlands, un territori de margues que recorden les Bardena navarreses
El darrer tram un entretingut, i totalment ciclable, barranc converteix la ruta en molt recomanable; per repetir.
Una ruta senzilla, molt variada i divertida de 17 quilòmetres i quasi 400 metres de desnivell; dues hores d'activitat i cap a casa a votar, desitjant que, per damunt de tot, la democràcia i el poble puguin expressar-se clarament i, sobretot, de la forma més lliure possible.
5 de nov. 2012
MEMORIAL DE L'EXILI. Ruta Portbou- Argelers pel sender litoral
 |
| Il.lustració de l'artista Josep Subirats |
Sobreviure en aquella Europa, entre guerres, pors i penúries, havia de ser una experiència dramàtica, que requeria una immensa capacitat de sobreposar-se als esdeveniments. Unes dècades en què el pes de història s'havia de fer sentir de forma incommensurable.
Recordar aquells temps és un fet necessari que ha de significar la voluntat de retornar la veu a una munió de persones que ho van patir; és de justícia.
Així doncs, una bona experiència present és recórrer els espais que van ser testimoni d'aquell sofriment. Rutes, museus, exposicions, espais,... permeten aproximar-nos i conèixer una petita part de la dimensió de la tragèdia d'aquell temps.
Una forma magnífica és poder transitar a peu pels escenaris més significatius. Recomanable són les rutes de l'exili.
 |
| Memorial al Coll de Belitres (Portbou) |
Especialment emocionant és arribar a les immensse platges d'Argelers i imaginar-se com milers de persones hagueren de sobreviure damunt la sorra i a mercè de les inclemències naturals, i evidentment de la història més cruel.
Una gran forma de reviure la història i recordar aquells que hi van ser.
Al meu avi
26 d’oct. 2012
75 ANYS DEL BOMBARDEIG DE LLEIDA
En la memòria
"El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la"
El 2 de novembre de 1937 la ciutat de Lleida va viure un dels seus dies més tràgics.
En plena Guerra Civil, les bombes van caure de forma cruel sobre la població civil. La ciutat va quedar totalment devastada.
Els avions feixistes, que donaven suport a les tropes insurrectes de Franco, deixaren caure 13.000 quilos de bombes sobre la ciutat, provocant més de 250 morts. Un centenar d'ells nens i nenes del Liceu Escolar, ubicat llavors vora del Mercat de St. Lluís (actualment l'estació d'autobusos)
Documental 'Catalunya màrtir' , fragment minut 4'30.
Lleida va viure la crueltat de la guerra, el pes de la història no compresa i la incapacitat d'entendre's. Indigne, gratuït i inhumà
Recuperem un article colpidor publicat al diari La Mañana el 2 de novembre de 1994. Agustina Pinós recorda com va sobreviure al bombardeig i s'interroga sobre l'experiència.
Per què aquella tarda no va sonar la sirena?
"El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la"
El 2 de novembre de 1937 la ciutat de Lleida va viure un dels seus dies més tràgics.
En plena Guerra Civil, les bombes van caure de forma cruel sobre la població civil. La ciutat va quedar totalment devastada.
Els avions feixistes, que donaven suport a les tropes insurrectes de Franco, deixaren caure 13.000 quilos de bombes sobre la ciutat, provocant més de 250 morts. Un centenar d'ells nens i nenes del Liceu Escolar, ubicat llavors vora del Mercat de St. Lluís (actualment l'estació d'autobusos)
Documental 'Catalunya màrtir' , fragment minut 4'30.
Lleida va viure la crueltat de la guerra, el pes de la història no compresa i la incapacitat d'entendre's. Indigne, gratuït i inhumà
Recuperem un article colpidor publicat al diari La Mañana el 2 de novembre de 1994. Agustina Pinós recorda com va sobreviure al bombardeig i s'interroga sobre l'experiència.
Per què aquella tarda no va sonar la sirena?
Recordem aquell moment dramàticament històric. No podem, ni hem, d'oblidar-ho per poder reconèixer tot allò que no ha de tornar.
"Bombardejar una ciutat indefensa, com llavors era Lleida, és un acte criminal"
Lluís Virgili Lleida, la Guernica catalana
Sàpiens, núm 41 març 2006
22 d’oct. 2012
RIGLOS: Volta als Mallos ( Huesca)
Audiovisual
21 octubre
La pluja del cap del setmana va donar pas a un diumenge variable, per permetre fer una bona caminada amb els companys del Centre Excursionista de Lleida.
La sortida havia de ser més completa, però les condicions meteorològiques ens van fer optar per la volta als mallos de Riglos, enllaçant la ruta pel camí del 'solano' cap al coll de St. Roman i devallar cap a Riglos pel GR 1.
Excepcional el paisatge després de la pluja, amb la roca ben mullada, amb tots els barrancs i rierols amb aigua a dojo.
21 octubre
La pluja del cap del setmana va donar pas a un diumenge variable, per permetre fer una bona caminada amb els companys del Centre Excursionista de Lleida.
La sortida havia de ser més completa, però les condicions meteorològiques ens van fer optar per la volta als mallos de Riglos, enllaçant la ruta pel camí del 'solano' cap al coll de St. Roman i devallar cap a Riglos pel GR 1.
Excepcional el paisatge després de la pluja, amb la roca ben mullada, amb tots els barrancs i rierols amb aigua a dojo.
Informació als enllaços:
 |
| Foto del grup (Jordi Timoneda) amb el riu Gàllego al fons |
15 d’oct. 2012
PIC D'ANIE, un cim fronterer
 | ||||
| Pic d'Anie (2507 m), pujant des del coll de la Pierre de St. Martin |
La vall del Roncal, al nord-est de Navarra, és una terra de gran riquesa històrica, humana i natural.
El seu paisatge es caracteritza per la verdor de les zones més baixes, on el bosc i el prat són els grans dominadors, contrastant amb els cims pirinencs rocosos i ben altius
En línia fronterera amb la regió francesa del Bearn s'ubica el Pic Anie, una gran piràmide calcària de 2507 metres, resultant ser el primer cim dels Pirineus atlàntics que supera aquesta alçada; diu la tradició popular que era la morada de la ninfa Maithagarri i que ha estat una muntanya sagrada pel poble basc, anomenant-la Auñamendi (muntanya del cabrit)
La seva ascensió resulta atractiva i interessant ja que transita per un extraordinari
terreny càrstic, que esdevé un laberint plagat de dolines i avencs, on més val no perdre l'orientació i el camí.Entre 6 i 8 hores, depenent del ritme, els seus quasi 1000 metres de desnivell són una esplèndida ruta, sortint del coll de la Pierre de St. Martin, a 1760 metres, prop de l'antic refugi de Belagua.
 |
| Prop del coll de Pascamou, sota el cim d'Arlas. |
Més imatges i informació, cliqueu aquí
2 d’oct. 2012
BTT: Miradors d'Ordesa
 |
| Ordesa |
 |
| Bretxa de Roldan i Taillon |
Des del poble aragonés de Nerín, una pista, en molt bon estat, s'enfila cap a les millors panoràmiques sobre Ordesa i el massís del Mt. Perdut.
Les primeres nevades, que han enfarinat els cims, i les primeres pluges de la tardor han transformat finalment el paisatge castigat per la sequera dels darrers mesos.
 |
| Collado Arenas, vistes sobre les tres Marias, Punta de las Olas, Soum de Ramond, Mt. Perdut i Cilindre |
 |
| Mirador d'Ordesa, amb la cascada de Cotatuero i el Casco de Marboré |
Una bona colla del Centre Excursionista de Lleida va realitzar la ruta de 15 quilòmetres d'ascens i 1000 metres de desnivell amb Btt.
La vista pot albirar, des de diferents punts, les grans dimensions del magnífic massís del Mt. Perdut, que ara a la tardor comença atenir un altre aspecte.
23 de set. 2012
ACAMPADA SOCIAL DEL CEL
.jpg)
Bona participació i esplèndit cap de setmana.
AQUÍ les fotos
Picasa Carlos Cortés Acampada Social CEL
Picasa Sortida en família Acampada Social CEL
Picasa Gemma Esteve Ascensió PuntaAlta 3014m
Cliqueu Ressenya de l'activitat i més fotos
30 d’ag. 2012
TUNDRA I GEL AL SUD DE GROENLÀNDIA( i III)
 | ||
| Fiord prop de la gelera Qooroq |
Els altres components del paisatge són les muntanyes, que acaben en els fiords, les immenses geleres i els innombrables llacs d'origen glacial de gran bellesa.
 |
| Angelica |
Les geleres Qooroq i Kiattut davallen de l'Indlandis, al llarg de quilòmetres, però tenen particularitats diferents. Mentres el Qooroq és una gelera viva que desprenen, diàriamen,t gran quantitat d'icebergs, el Kiuttut es considera una gelera morta que esdevé un riu que desemboca al fiord Tunulliarfik. a Narsuarsuaq, i pertant ha perdut la seva capacitat de produir icebergs.
Tot plegat és un espectacle excepcional, on possible observar com, en les geleres, les rimaies s'han anat formant i s'intueixen els colors de roques diferents que indica on arribava el gel fa ja dècades.
 | |||
| Gelera Kiattut, on observa la rimaia formada |
Imatges de l'aproximació al front de la gelera Qooroq amb la barca semirigida de Tierras Polares conduïda per Ramon Larramendi.
Des del campament a Tasiusaq, el fiord Sermilik és un excel.lent escenari per practicar el caic entre icebergs.
De la gelera Eqaloruutsit es desprenen gran masses de gel que naveguen a
la deriva al llarg del gran fiord. Impressiona les grans dimensions
dels icebergs i com van transformant-se pels efectes dels
fenòmens meteorològics: poden arribar a explosionar, a trencar-se o bé
girar-se completament entre un gran soroll, malgrat que estiguin en la
distància.
En definitiva, una gran experiència en unes terres immenses, que viuen transformacions de tota mena i que poden, amb el temps, afectar a tot el planeta.
29 d’ag. 2012
TUNDRA I GEL AL SUD DE GROENLÀNDIA (II)
 |
| Reconstrucció de primera església cristiana del continent americà en època vikinga |
Històricament, i possiblement, fou l'estat més antic del continent americà amb la colonització vikinga d'Eric el Roig a partir del segle X.
Però els vikings no foren un poble capaç d'adaptar-se al medi i abandonaren l'illa cinc segles després.
En canvi, els inuits (Kallaallisut), durant segles i per diversos grups ètnics, han estat els seus pobladors. La seva capacitat de desenvolupar una forma de vida basada en la pesca, i no en l'agricultura com els vikings, els convertí en la cultura autòctona que han iniciat, fa unes dècades, una nova adaptació als canvis naturals i a la modernització que alteren el seu entorn.
 | |
| Estàtua de Leif Eriksson, fill d'Eric el Roig, a Qassiarsuq; primer en colonitzar el nord del continent americà en el segle X |
La nostra estada consistir en realitzar quatre dies de caminada i dos de caic (per cert paraula inuit) per les terres de Mellem (terres del mig) i Tasiusaq (zona en forma de llac) vora de l' antiga capital vikinga (Brattahlid) avui en dia Qassiarsuq o terra de pendents.
En un vol de tres hores des de Reykyavik, l'aterratge a Narsarsuaq resulta d'una espectacularitat imponent; el petit avió sobrevola, durant un quart d'hora, part de l'indlandis i les geleres properes per encertar una pista reduïda que acaba vora el friord.
 |
| Imatge des de l'avió de l'Indlandis |
Més lectura en l'entrada següent
28 d’ag. 2012
TUNDRA I GEL AL SUD DE GROENLÀNDIA (I) Agost 2012
 | |||||
| Mirador sobre les geleres que envolten les terres de Mellem |
Una notícia publicada en molts mitjans de comunicació ha provocat sorpresa aquest estiu: Groenlàndia es desfà. Titular certament poc rigurós, que obligà alguns mitjans a rectificar immediatament. Certament durant el mes de juliol es van succeir dies d'altes temperatures, i aquest fet provocà temporalment que la capa superficial gelada de l'Indlandsis (gel interior) es desglacés ràpidament, com mai havien observat els científics. Evidentment el canvi climàtic és el tema latent.
Viatjar a la gran illa de Groenlàndia és una experiència dominada per la visió total sobre la verda tundra d'estiu, les immenses geleres, els grans fiords, les muntanyes arran de mar, els grans llacs glacials i els majestuosos icebergs. És, a més a més, la possibilitat de caminar sobre la terra geològicament més antiga.
Aquests fenòmens són observables en aquesta gran illa; roques, geleres i muntanyes amb rastres i empremtes d'una terra de paisatge forjat pel pas del temps en el planeta.
 |
| Iceberg despresos de la gelera Qooroq |
 |
| Caic prop dels iceberg en el fiord de Sermilik |
Així només a les zones costeneres s'hi troben les poblacions més habitades que reuneixen un total de 57.000 habitants (densitat de població del 0'026 habitants per quilòmetre quadrat), essent un estat autònom de Dinamarca des de 1979.
La nostra estada es centrà al sud de l'illa, en les anomenades terres de Mellem i Tasiusaq, recorrent aquesta petita zona en un trek de quatres dies i dos amb caic en un programa de Tierras Polares.
Llegiu més en el propera entrada.
4 d’ag. 2012
RUTA DELS ESTANYS AMAGATS
29 de juliol a 2 d'agost
La ruta circular dels Estanys Amagats transita entre la Cerdanya i Andorra. Els refugis de Cal Sidro ((Talltendre), Malniu, Illa (en territori andorrà), llacs de la Pera i Cap de Rec permeten enllaçar la travessa. Aquesta es pot realitzar en modalitats diferents (corredor,...) i des del refugi que es desitgi.
Trobareu tota la informació en aquest enllaç http://www.rutadelsestanysamagats.com/.
Els encants de la ruta són molts i diversos, i la seva dificultat escassa, tot i que cal portejar un sac de dormir i una marfaga per dormir al refugi de l'Illa, a Andorra, que no està pas guardat.
L'opció de cinc dies i, segons les forces, ascendir alguns cims resulta prou factible per gaudir, amb tranquil.litat, de tota la seva meravella. Una gran quantitat d'estanys són un dels principals atractius, ben solitaris i salvatges, amb les seves aigües ben gèlides.
Els cims que poden ser assolits són el Puipedrós ( 2739 m), Pessons (2864 m), Perafita (2752 m) i, sobretot, la Tossa Plana de Lles (2905 m). És interessant fer aquest darrer cim des del refugi del llac de la Pera que permet recórrer un terreny poc freqüentat i desconegut prop del pic Colilla, Coma Estremera, Tossal Bovinar i Pic de Setut, tot fent possible descobrir el magnífic estany gran de Setut, als pes de la Tossa.
Un gran altre encant de la ruta són les valls de transita; només esmentar la Vall Civera i la Vall del Madriu on l'aigua i la vedor en són protagonistes.
Un gran privilegi són les grans panoràmiques que s'obtenen des dels cims o les collades. Una visió que va del Canigó fins a les Maladetes, passant pel Monteixo i la Pica d'Estats esdevenint una lliçó de geografia pirinenca. Tot plegat sense obviar la quasi sempre presència de la serra del Cadí.
Malauradament, la gran talaia que suposa la Tossa Plana ens va fer testimonis de com el dimecres 1 d'agost en l'àrea del poble d'Ossera, a l'Alt Urgell, es declarava un foc forestal que, en moment d'escriure aquesta crònica(disabte 4), encara no ha estat sofocat del tot.
Per més informació no dubteu de consultar el número 238 de la revista Vèrtex especial Cerdanya i localitzar els TRACKS a WIKILOC.
En definitiva, resulta una molt bona activitat per conèixer un poc més el nostre Pirineu.
 | ||||||||
| Estanys aparellats i estany de la Portella, amb el Puigpedrós al fons |
Trobareu tota la informació en aquest enllaç http://www.rutadelsestanysamagats.com/.
Els encants de la ruta són molts i diversos, i la seva dificultat escassa, tot i que cal portejar un sac de dormir i una marfaga per dormir al refugi de l'Illa, a Andorra, que no està pas guardat.
L'opció de cinc dies i, segons les forces, ascendir alguns cims resulta prou factible per gaudir, amb tranquil.litat, de tota la seva meravella. Una gran quantitat d'estanys són un dels principals atractius, ben solitaris i salvatges, amb les seves aigües ben gèlides.
Els cims que poden ser assolits són el Puipedrós ( 2739 m), Pessons (2864 m), Perafita (2752 m) i, sobretot, la Tossa Plana de Lles (2905 m). És interessant fer aquest darrer cim des del refugi del llac de la Pera que permet recórrer un terreny poc freqüentat i desconegut prop del pic Colilla, Coma Estremera, Tossal Bovinar i Pic de Setut, tot fent possible descobrir el magnífic estany gran de Setut, als pes de la Tossa.
 |
| Estany de Setut, pujant a la Tossa Plana |
Un gran privilegi són les grans panoràmiques que s'obtenen des dels cims o les collades. Una visió que va del Canigó fins a les Maladetes, passant pel Monteixo i la Pica d'Estats esdevenint una lliçó de geografia pirinenca. Tot plegat sense obviar la quasi sempre presència de la serra del Cadí.
Malauradament, la gran talaia que suposa la Tossa Plana ens va fer testimonis de com el dimecres 1 d'agost en l'àrea del poble d'Ossera, a l'Alt Urgell, es declarava un foc forestal que, en moment d'escriure aquesta crònica(disabte 4), encara no ha estat sofocat del tot.
 |
| Columna de fum ben visible baixant de la Tossa Plana |
 | |
| Columna de fum a la dreta del Cadí |
Per més informació no dubteu de consultar el número 238 de la revista Vèrtex especial Cerdanya i localitzar els TRACKS a WIKILOC.
En definitiva, resulta una molt bona activitat per conèixer un poc més el nostre Pirineu.
24 de jul. 2012
TUC DE LA SOLANA DE LLAUSET (2670 m)
 |
| Ascendint al coll dels l'Estanys (2509 m) |
Diverses valls i rutes podem encadenar-se des d'aquest indret per recórrer la rica zona lacustre.
Una ben interessant és la que puja al coll d'Angliós (2247 m.), per un tram del GR 11, aevalla cap als estanys d'Angliós i remuntar el coll dels Estanyets (2509 m).
En aquest punt és factible pujar al pic de la Solana d'Angliós qu,e malgrat no tenir una gran alçada, té un tram final dret, un xic descompost, però que permet una gran visió sobre la capçalera pirinenca (Vallibierna, Russell i Bissiberris).
 | ||
| Els ibons d'Angliós |
Trobareu la ruta ben descrita a les Excursions del Joan Ramon.
A més a més, pels més agossarats escaladors, la cresta al Pic de la Solana de Llauset és una bona opció.
 |
| Ibon del cap de Llauset i Tuc de la Solana. |
10 de jul. 2012
ESTANYS DE RIGÜENYO o RIUENO ( Ribagorça)
 |
| Estanyet del cap de Rigüenyo i el Bissiberi nord a l'horitzó |
Sortida del Centre Excursionista de Lleida per un indret poc concorregut de la Ribagorça.
Cal remuntar, des de l'embassament de Senet, la vall de Rigüenyo o Riueno per visitar l'estanyet del Cap de Rigüenyo, Estany Fer, la bassa del mig de Rigüenyo i l'estanyet de Rigüenyo.
Tot plegat uns 800 metres de desnivell en un territori esplenderós.
Per més informació podeu consultar la ruta pujada al Wikiloc pel Sisco Garcia(cliqueu), així com les fotos al seu Flick(cliqueu).
 |
| Estany Fer. Al fons el Pic de la Solana de Llauset, el collet dels Estanyets i el pic Subion. |
Franqueig per accedir a l'Estanyet de Rigüenyo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)