UN CLÀSSIC: EL BASENDER (Guara)

                  Cotiella i Massís de les Maladetes al fons des del camí al Basender

Anys sense fer barrancs a Guara i recuperem l'activitat amb un fàcil, estètic i assequible Basender. 

Prop de Lecina, un  gran pàrquing n'és l'inici amb grans vistes al Pirineu. Uns 20 minuts a l'inici del barranc, passant el pont sobre el riu Vero que enguany baixa eixerit.

Sempre és un barranc sec, que mostra el seu interior la força d'anys d'erosió ja molt llunyans.

Uns 8 ràpels, el més llarg de 13 metres, permet gaudir de l'activitat en unes dues hores.

Descens espectacular  per recuperar sensacions o bé iniciar-se, sempre acompanyats per un guia o una persona ben experimentada.

L'activitat es pot combinar amb el camí equipat de Las escaleras, vertical i aèria, on cal no tenir vèrtic però sí seguretat.

  

El camí equipat dona accés a diversos abrics rocosos amb restes de pintures rupestres.

Cal superar uns 500 metres de desnivell i retornar al pàrquing anant a buscar l'entrada del barranc i el camí d'inici.

https://es.wikiloc.com/rutas-descenso-de-barrancos/barranco-de-basender-y-camino-de-las-escaleretas-desde-el-aparcamiento-del-rio-vero-13155306

I si hi ha ganes de fer el turisme, a Alquézar las pasarelas del Vero completen un bon cap de setmana a la Serra de Guara, sempre imprescindible. 

I aquesta primavera amb un Vero preciós.

LA COMARCA DEL BAGES A COP DE PEDAL

                    Pont medieval a Manresa
Primavera poc estable que ha permès, malgrat tot,  rodar per la comarca del Bages, entre el riu Llobregat i el Cardener.

                 Mirador de Manresa cap a Montserrat
Tres etapes per ciclar  entre vinyes i camps per pistes i senderons de tota mena. Una primera etapa des del Mas de la Sala (Sallent), cap Artés i Navarcles  a Manresa.

                            Església i cementiri a Castellnou del Bages 

Una segona des de Manresa a Castellnou del Bages rodant al llarg de la riera de Rajadell cap a Sant Joan de Vilatorrada i Sampedor.

Interessant estada a  Castellnou del Bages on un petit museu és dedicat als Maquis. 

En seu cementiri hi reposen les restes de Ramon Vila Capdevila 'Caracremada', darrrer maquis assassinat al 1963.

                           Mirador a la Torre de Castellnou

I finalment retorn al Mas de la Sala passant pel mirador de la Torre de Castellnou, prop de la 'muntanya blanca' i un tram de la bonica Sèquia de Manresa.

Un centenar de quilòmetres aproximadament i uns  1200 metres de desnivell en total en un territori divers, del pla de  Bages a l'espai més muntanyós de Castellnou.

                                     Sèquia de Manresa

Una bona forma de conèixer de forma extensa la comarca propera del Bages de la mà de https://tracksbikefriendly.com/tracks-bacus-100/

GEOGRAFIA I MEMÒRIA A L'EBRE

                                   Serra de Cavalls des de la Mola d'Irto

Les comarques de la Terra Alta i Ribera d'Ebre tenen una geografia immensa que no deixa indiferent.  El riu Ebre vertebra aquestes terres i ofereix un bon espais per resseguir el seu relleu ben escarpat. Recercant més 100 cims per conèixer remarquem avui 4 d'ells prou interessants per donen una bona visió de les terres de l'Ebre , i on també conserven vestigis i memòria de la dolorosa Batalla de l'Ebre.

                                  Serra de Cavalls i ermita de Sant Marc
Immensa resulta la Mola d'Irto (538 m) en les estivacions de la Serra de Cavalls. Abans d'assolir el cim les restes de l'ermita de Sant Març es mantenen des dels combats de fa quasi 90 anys. La  Mola, amb Gandesa al sues peus,  fou un punt destacat en la batalla de l'Ebre prop de la Punta Rodona i el Puig Cavaller.

                                            l'Aliga
A la riba de l'Ebre podem buscar dos cims de tiponimia similar que no podem confondre: prop de Miravet l'Àliga (380 m) i  prop d'Ascó l'Àguila (496 m).

El seu interès és la possibilitat d'obtenir un gran panorama del territori i entendre  una mica més el que significa la batalla de l'Ebre.

   I una mica més enllà, des de Rasquera, la Serra de Cardó amaga les Picòssies (772 m). Un cim rocós, on cal anar en la seva part final fent atenció, és una gran talaia de les terres de l'Ebre.

 Prop s'albira la Creu de Santos, el Caro, les serres  de Cavalls i Pandols, la de Llaberia,... i el mar.

 Un pòquer de cims que cal planificar per fer una visita completa a les terres de l'Ebre  en diverses vegades. 

LA DESCONEGUDA VALL DE BAIASCA ( Pallars Sobirà)

                                 Antiga serradora d'Arestui
 La vall de Baiasca està situada en el terme municipal de Llavorsi, al Pallars Sobirà. Una vall, en un espai d'alta muntanya, on els pobles de Baiasca i Arestui destaquen en un paisatge de gran bellesa i històricament de gran activitat humana.

Una ruta, que forma part de la xarxa del Parc de l'Alt Pirineu, permet trescar per camins històrics de la vall ben marcat, però exigents i vertiginosos. El camí transcorre per la serradora antiga d'Arestiu, el magnífic bosc d'Auressi, restes de masies i ermites aïllades i ermites, vestigis de feixes de conreu,.... que mostren la força del territori i la seva població al llarg de la història. 

                                            Bosc d'Auressi

Es pot fer la ruta gràcies a la recuperació i conservació realitzada des del Parc Natural de l'Alt Pirineu i fer-lo en sentit contrari a les agulles del rellotge. El desnivell és destacable, però factible i per conèixer aquest racó de país que amaga gran sorpreses.

Sobretot la sorpresa està en  arribar-se a les restes de l'ermita de Sant Bertomeu i la visita a l'església de St. Serni a Baiasca, per contemplar les seves pintures romàniques, les úniques originals que no van ser expoliar.

                             Restes ermita de St. Bertomeu

                         Pintures de St. Serni
 Realment, un indret de gran interès geogràfic, històric i patrimonial que cal visitar, recórrer i conèixer. 

                                     Vestigi de feixes de conreu

                          Font cortesia de Joan Nadal

TARDOR AL PIC DEL PORTARRÓ D'ESPOT (2734 m)

                                         Els Encantats
 Bona època per continuar anant al Pirineu. Un cim clàssic des de sempre ha estat el Pic del Portarró d'Espot (2734 m) resultant ser un gran espai per gaudir de les bones vistes al Pirineu.

                                        Vistes al Monteixo i estany de St. Maurici
Des del pàrquing de Peiró (1634 m) en una hora s'arriba al refugi Mallafré. Només cal resseguir el llarg camí del Portarró d'Espot que ens portaria a l'estany Llong.

                                               Vistes al Portarró d'Espot amb el Subenuix i Peguera 

Des del Portarró una dreta pala mena  al cim superant uns 300 metres més de desnivell.

                                                              Estany Llong i capçalera de Boí.

Insuperables vistes i espai gens massificat en aquest racó del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de St. Maurici.

                                       Al fons el massís de la Pica d' Estats.
Sempre un bon lloc per revisitar i gaudir d'una càlida tardor; malgrat la sequera alguns barranc i rius mantenen el seu curs viu. Bona activitat amb 1300 metres de desnivell a superar. 

Un 100cim més de Feec.

MASSÍS DEL COTIELLA: PUNTA LIERGA O LLERGA ( 2269 m)

                                            Vista al Massís de les Maladetes.
El massís de la Cotiella es pot veure ben clar des de la plana de Lleida en dies de bona visibilitat. El seu cim piramidal n'és un bon sentinella.

                                    Cotiella des de la Punta Lierga
Tot i així, el massís amaga una grapat de cims, més modestos en alçada, però magnífics. Un d'ells és la Punta Lierga o Llerga de 2269 m). 

                                                Massís del Mont Perdut.

La seva ascensió fàcil, però exigent des de Saravillo, passant per la collada de Santa Isabel, és una activitat interessant, obtenint com a premi un gran panorama pirinenc. Espectacular.

                                 Al fons Maladetes i el massís del Cotiella  an ple.

Des del Tendeñera, a l'oest, fins a la propera Peña Montañesa, passant pel Mont Perdut, La Múnia, Punta Suelza, Machimaña, Posets, Maladetes,... Un espectacle.

NEPAL: EL REGNE PROHIBIT DEL MUSTANG ( i IV)

 Nepal és un petit país amb una geografia impressionant: des de les baixes terres de clima subtropical fins a les muntanyes més altres del planeta. Malgrat tenir zones despoblades, degut a la seva geografia, la densitat de població és destacable (180 h/km2).

Les seves principals ciutats (destacar Pokhara) estiguin força massificades. Així Kathmandú resulta ser una ciutat de gran activitat, amb molt trànsit i altament contaminada.

En ple monsó, la vall de Kathmandú s'ha convertit en un espai on la pluja és present de forma constant. Tot i així, la vida no s'atura de cap de les maneres.

                                  Durbar Square
La història del Nepal és complexa i rica, i ha deixat un patrimoni  molt divers, sobretot resultat de la seva pluralitat religiosa (hinduisme, budisme,...). 

                                Braktapur
Si el temps i les incidències ho permeten cal conèixer espais històrics d'interès que permeten  aproximar-se a la seva història i vida.

                                  Braktapur

                                                          Plat de Dal Bhat

Nepal és un petit gran país, on descobrir els seus contrastos com un gran exemple de vida i supervivència. 

Un viatge i trek  realitzat de la mà de Montañas del Mundo (gràcies Juan C. Gòmez) i sobretot de l'agència nepalí Thamserku; sense la seva professionalitat impossible superar les dificultats i incidències.

                               Sempre en la memòria,  Juanjo: Dhaulagiri entre núvols